Ja ha començat el 2016, i volem que comenceu l’any llegint el poema, que el poeta Mario Benedetti va dedicar a la resiliència, titulat: “No te rindas”
“No te rindas”
No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.
Amb aquest meravellós poema, volem omplir-vos d’esperança, perquè estem convençudes que aquest nou any serà immillorable per a tothom, perquè desitgem que tot lo bo del 2015 sigui lo pitjor del 2016, d’aquesta manera tots els mèrits i els èxits que van quedar en l’any anterior quedaran triplicats en aquest any 2016.
En moments difícils recorda que no has de rendir-te, que tu pots més que aquell factor que intenta estancar-te, tingués sempre present que el teu camí va directament a l’èxit, i això no ho pot impedir ningú. Volem que cada dia somiïs en que els teus somnis es facin realitat, somriu i plora sempre que ho necessitis, i no deixis per demà tot el que puguis fer avui.
La vida és una roda de històries.
ResponEliminaQue semblen que tenen principi i fi però només es el camí continuat que les emocions que et fan veure com... Les grans pujades Les baixades amb picat i sense fi I també les grans planes de felicitat i calma.
Així es construeix una sola història
La teva vida. I el gran protagonista ets tu. Ningú més...
Ni el destí Ni el atzar Ni tampoc es deu el que disidex per mi. Amb aquesta història tu ets el jefe de tot... Aquí disidexes tu i si saps el que vols relament, podràs arribar a tocar les estrelles o correr per damunt del mar... Però si no vigiles i deixes de lluitar un sol moment... Tot això que havies conseguit serà només fantasmes dins teu...
El secret és no deixar mai de lluitar perquè les emocions que creixent dins teu diàriament. Les pugis cridar als quatre vens... I fer-les realitat o almenys intentau. Perquè és el que emb fa sentir viu i lliure realment. I per això no tas de rendir mai... I el tornar a començar sol es seguir escrivint la història principal. Encara que sàpigos que serà el ultim adéu, la teva últim començament... Aquella nit la acabaré ballant amb els àngels... Però això només pasara si mai deixes de lluitar per el que sents!! Si u deixes per demà només, ya avui estaràs mort abans de temps.
No deixis mai de lluitar i si mires dintre tu trobaràs el perquè...
La vida passa massa ràpid, hi ha que diran que aquesta és com una roda d'històries on TU ets el protagonista, però sovint t'acompanyen personatges dolents. Altres diran que és un camí sense fi, possiblement ple d'obstacles. Però diguem-li com vulguem, perquè al cap i a la fi no deixa de ser VIDA.
EliminaEns encanta quan dius "les grans pujades i baixades...", perquè cert és que la vida és com una muntanya russa, i aquesta ens fa sentir moltes emocions, ja que quan estàs dalt de tot d'aquesta muntanya hi haurà qui sentirà por, d'altres es sentiran eufòrics, d'altres ni simmutaran, etc. Però sentis el que sentis en la muntanya russa de la TEVA VIDA, volem proposar-te que et quedis sempre, amb aquella adrenalina que generes en algun moment del viatge, perquè aquesta serà la que et doni ganes de viure, ganes de seguir el camí, perquè no donaràs importància al grau del pendent que et toqui pujar en aquell moment, ni com serà de forta la baixada, perquè encara que sigui difícil aquest serà el teu camí, la teva història, etc. que et durà al TEU ÈXIT.
Èxit del qual únicament tu en seràs protagonista, l'únic capaç de superar les adversitats o obstacles que vulguin estancar-te.
Segur, que en algun moment toparàs amb adversitats que faran que ploris, et faran sentir perdut/da, faran sentir-te tant malament que desitjaries canviar de camí o d'història, però des d'aquest bloc volem dir-te a tu i a la resta de lectors, que no ha d'haver-hi persona al món amb la suficient força per fer-te plorar desconsoladament, ni per enderrocar-te, ni per estancar-te. Per què som nosaltres els que decidim per qui i per què volem plorar, per tant no vessis llàgrimes per obstacles, persones o adversitats que no s'ho mereixin, decideix TU per qui i per què plorar, perquè si en el moment que tens els ulls plens de llàgrimes et paressis un moment a mira l'horitzó on es troba el final de teu camí i el principi del teu èxit, te'n adonaries que ho veuries borrós i aquest factor serà el que t'impedixi seguir caminant en el teu camí de forma clara.
Per tant, s'ha de lluitar sempre, aprendre de cada moment, perquè cada un d'ells t'ajuda a créixer, i encara que tu no ho vegis, cada vivència enforteix el teu escut, L'ESCUT DE LA RESILIÈNCIA.
Et volem donar les gràcies de tot cor per compartir amb nosaltres, i per aportar al nostre bloc, una reflexió com aquesta, immillorable.
Finalment, volem dir-vos que en moments de desesperació, de por o d'angoixa, en moments en els quals ploris, i el motiu no sigui exactament d'alegria, volem que t'eixuguis les llàgrimes que llisquen sobre la pell de la teva cara, t'armis de valor i cridis als quatre vents com mai ho has fet "QUE ETS I SEMPRE SERÀS MÉS FORT/A QUE QUALSEVOL FACTOR, PERSONA O OBSTACLE QUE ET VULGUI FER MAL EN AQUEST MÓN" perquè TU i tot el que et compon (experiències, anècdotes, coneixements, aptituds, habilitats...), és el que et fan ser únic.
Victòria Reig, Miriam Solè i Núria Martín.
Tambe es important q hi hagi gent, amics, familia, terapeutes etc q ens ho recordin en els moments q ens fa falta: " No te rindas, por favor no cedas," GENIAL AQUET BENEDETTI! Gràcies noies!2
ResponEliminaA vegades és molt important que les persones properes ens donin ànims o mostres de recolzament en els moments que més ho necessitem.
EliminaHem de dir que Benedetti és un gran autor, i aquest poema és de gran ajuda per tal de no caure en els moments de debilitat, com bé diu ell: No te rindas, por favor no cedas!! Davant de qualsevol adversitat no ens hem de deixar vèncer, no ens hem de rendir, sempre hem de continuar endavant, sempre hem de continuar lluitant, per molt que ens costi!
Núria Martín, Victòria Reig i Miriam Solè .