MARC TEÒRIC

1. El concepte de resiliència, tot tenint en compte diferents autors

En aquest apartat us volem fer una aproximació al concepte de resiliència, entès per diferents autors. 

Un dels autors més important i destacat en el desenvolupament d’aquest concepte és Stefan Vanistendael , és un sociòleg i demògraf en la Universitat de Lovaina (Bèligca), també treballa en la BICE (Oficina Internacional Catòlica de la Infància), és un dels grans difusors del concepte de resiliència, i és autor de nombroses publicacions en aquest àmbit d’estudi. 

Segons Vanistendael, anomena que al llarg de tots els estudis no s’ha trobat una única definició concreta sobre aquest concepte. Però tot i així, aposta per definir-la com "La capacitat d'una persona o un grup per superar grans dificultats i créixer a través o en presència d'elles de manera positiva”. L’autor anomena que és tracta d’una capacitat que sempre és variable, que pot ser latent o visible i que es constitueix en un procés d’interacció amb l’entorn. A més anomena que acostuma a ser un procés inconscient que es construeix al llarg de tota una vida.

Un segons autor que també fa matís en el concepte de resiliència és el senyor Boris Cyrulnik, el qual és neuròleg, psiquiatra i psicoanalista. Aquest autor ha viscut el concepte de resiliència en primera persona, a causa del conjunt d’experiències viscudes en la seva infantesa. A més, destaca per ser un dels fundadors de la etiologia humana i un dels principals teòrics i divulgadors de la resiliència.

Segons Cyrulnik, anomena el concepte de resiliència com “l’habilitat per tenir un moment de felicitat inclús quan tens una ferida a l’ànima”. No té importància com de gran sigui aquesta ferida, sinó lo important es poder donar-li un significat a la ferida, fracàs, trauma, entre d’altres. Val a dir, que sinó trobem un sentit al que li ha passat a la persona, i aquesta no és capaç de trobar un mitjà per transformar-la, sempre seguirà atrapa dins del dolor i/o ferida. Per això, si no es troba el sentit a la situació viscuda, és impossible desenvolupar la resiliència, ja que en aquest cas la persona es troba en un procés de confusió.

Uns altres autors, en aquests cas catalans, Anna Forés i Jordi Grané també incideixen en el concepte de resiliència. Anna Forés és pedagoga i escriptora espanyola, es va llicenciar i doctorar en Filosofia i Ciències de l’Educació,  i per altra banda, Jordi Grané, llicenciat en Filosofia amb un màster de Sociologia i actualment treballa d’assessor a l’Ajuntament de Barcelona. Defineixen la resiliència com “la capacitat de les persones, els grups i les comunitats per enfrontar-se, sobreposar-se i sortir transformats davant les adversitats”. Aquest factor ens permet trobar la sortida a aquelles situacions que semblen no tenir-la i així ens permet trobar nous camins i noves possibilitats. A la vegada ens permet poder redescobrir tot allò extraordinari que les persones tenim en el nostre interior. Així doncs, la resiliència ens ajuda a poder construir futurs basats en l’esperança de les persones, amb l’objectiu de que prevalgui la felicitat davant del sofriment, traumes i dolors viscuts.

   2.  Origen de la paraules resiliència 

Segons Rutter (1993), la paraula resiliència té el seu origen en el llatí, concretament en el terme “resilio”, que significa tornar endarrere, tronar d’un salt, ressaltar, rebotar, etc. Aquest terme va ser adaptat a les Ciències Socials per caracteritzar aquelles persones que, tot i néixer i viure situacions d’alt risc, es poden desenvolupar psicològicament sans i amb èxit.

D’altra banda etimològicament, podem dir que la paraula resiliència està composta per diferents lexemes llatins, els quals són:

• RE: És un prefix llatí que indica intensitat i reiteració, com pot ser en recordar. 
• SALIRE:És un verb que ens indica sortir i saltar. Val a dir, que la - a- de salire canvia a – i- en resiliència.
• -NT- : És un sufix que indica agent.
• -IA : És un sufix que indica qualitat.

Així doncs, el conjunt d’aquests lexemes indiquen la qualitat (- ia) del que (-nt-) torna (re-) a saltar (salire) i quedar com estava.

Abans d’entendre la paraula resiliència com l’entenem actualment en les Ciències Socials, cal dir que aquest concepte es va començar a utilitzar en el context de les Ciències Ecològiques, durant la segona meitat del segle XX, per denominar la capacitat que té un ecosistema per recuperar-se després d’haver estat danyat, ja sigui per causes naturals o humanes. Però en aquest context, cal esmentar que si el dany era produït per causes humanes no hi havia recuperació possible.

      3.  Pilars de la resiliència.

La capacitat que tenen algunes persones d’adaptar-se i poder sobreviure a les diferents adversitats que els hi presenta la vida es fonamenta damunt d’uns pilars, a continuació farem una breu explicació sobre aquests.  Nosaltres ens hem centrat amb el psiquiatra espanyol Luis Rojas Marcos el qual anomena els sis pilars essencials que influeixen notablement en la resiliència.

• Connexions afectives:  

Aquest pilar anomena la capacitat que tenim d’establir relacions i comunicar-nos amb les altres persones per tal de poder mantenir una bona convivència, desenvolupar un vincle afectiu i poder recolzar-nos amb els altres. Gràcies al desenvolupament d’uns bons vincles afectius, quan apareixen moments difícils les persones podem arribar a desenvolupar capacitats de superació i sobreviure a aquests. 

• Funcions executives

Aquest pilar anomena que aquestes funcions són les que s’encarreguen de dirigir els pensaments, les emocions i les conductes. Per a que això sigui possible, és necessari tenir desenvolupada la capacitat d’introspecció, la memòria i l’autocontrol que fan que puguem regular i canalitzar els plaers que obtenim.     

• Centre de control intern

Per poder tenir una autoestima forta i estable en el temps, és necessari i essencial sentir-nos apreciats i valorats pels altres, per així poder desenvolupar la capacitat de prendre decisions que ens permeti dirigir la nostra pròpia vida.Així doncs, si coneixem les nostres debilitats i fortaleses podrem fer que aquesta autoestima perduri en el temps acceptant les coses que nosaltres podem canviar i les que no. 

• Autoestima

Per poder tenir una autoestima forta i estable en el temps, és necessari i essencial sentir-nos apreciats i valorats pels altres, per així poder desenvolupar la capacitat de prendre decisions que ens permeti dirigir la nostra pròpia vida.Així doncs, si coneixem les nostres debilitats i fortaleses podrem fer que aquesta autoestima perduri en el temps acceptant les coses que nosaltres podem canviar i les que no.  

• Pensament positiu

El fet de poder tenir pensaments positius ens ajuda a tenir ganes de viure i és favorable a l’hora de valorar objectivament els avantatges i els inconvenients de les decisions que es prenen durant la vida. Poder ser una persona optimista fa que puguem estar més oberts a poder reflexionar, identificar, buscar informació, canviar i fer front als obstacles que la vida ens presenta.Un aspecte a tenir en compte en aquest pilar és la dimensió del temps en la qual les persones optimistes valoren les experiències del passat de forma positiva i això els hi serveix per poder extreure’n un aprenentatge que els enforteix com a persones, i saben com gestionar les afectacions del dia a dia. A més a més, aquesta dimensió en el temps també engloba el futur ja que aquestes persones sempre estan predisposades a que les coses els hi surtin bé,  ja que així ho pensen i ho desitgen. 

• Motius per viure

La incertesa del moment, els perills i els patiments afecten negativament a la nostra consciència, així doncs, pel contrari, trobem que les passions impulsen l’esperança i el valor i fa  que ens convertim en persones que mai ens cansem de lluitar contra l’adversitat. Els aspectes i/o elements que poden potenciar els motius pels quals viure poden ser tenir un pla de vida, alguna missió i algú o alguna cosa pel que valgui la pena lluitar o esforçar-s’hi. Així doncs, els motius per viure són una clau essencial per la resiliència. 

          4.  Característiques de la resiliència.

En aquest apartat farem un recull de les diferents característiques que estructuren el concepte que estem treballant durant tot el treball, la resiliència. Així doncs, algunes de les característiques són les següents:

• Curiositat, interès pel món: Hem de tenir interès per tot el que ens envolta, estar obert a descobrir i explorar coses noves i experimentar per sentir noves emocions. 

• Amor per el coneixement i l’aprenentatge: potenciar els coneixements que ja tenim i estar predisposats a aprendre’n de nous. 

• Judici, pensament crític, mentalitat oberta: estar disposats a canviar les coses en base a les nostres evidències, a través de l’avaluació, l’examinació i l’observació. 

• Ingeni, originalitat i intel•ligència pràctica:  tenir la capacitat de pensar en diferents alternatives i formes d’afrontar la vida i de fer les coses. 

• Perspectiva:  tenir la capacitat d’aportar consells adequats als demès i no només per poder entendre el propi món, sinó també per poder ajudar a comprendre el dels altres.

• Coratge:  ser capaç d’actuar segons els criteris i valors personals d’un mateix, encara que això pugui generar comentaris crítics de la resta de persones. Així doncs, el coratge consisteix en no deixar de ser un mateix, a pesar de trobar-nos en circumstàncies puguin resultar ser intimidadores. 

• Perseverança i diligència: tots els obstacles que ens puguem trobar al llarg de la nostra vida, no han de ser el motiu pel qual nosaltres deixem de realitzar el que hem començat amb il•lusió i entusiasme. Així doncs, hem de ser constants i persistir en diferents actuacions i activitats per poder acabar el que comencem. Cal dir, que si acabem les fites que ens proposem obtindrem satisfacció per la resolució d’aquestes, i encara més si aquestes són assolides amb èxit. 

• Integritat, honestedat i autenticitat: és necessari assumir la responsabilitat dels nostres actes i sentiments, i a la vegada, actuar sempre amb la veritat per davant. 

• Vitalitat i passió per les coses: cal emprendre el dia a dia amb molt entusiasme i energia, en tot moment s’han de fer els actes donant-ho tot d’un mateix i amb molta convicció. Les persones ens hem de sentir vives i actives, i per poder-ho aconseguir no ens hem d’estancar en el passat, ni tampoc obsessionar-nos amb el futur, simplement “Carpe Diem”.

• Amor, capacitat d’estimar i de ser estimat: és molt important sentir-nos a prop d’aquelles persones que ens transmeten afecte, confiança i seguretat. Hem de saber cuidar i valorar aquestes relacions, ja que són molt importants i valuoses.  

• Simpatia, amabilitat, generositat: en altres paraules podem dir que “cadascú recull el que sembra”. És a dir, fer bones accions cap als altres, com ajudar-los, cuidar-los, etc. Sense esperar res a canvi, és una bona filosofia de vida. 

• Intel•ligència emocional, personal i social: es tracta de poder ser conscients de les emocions i sentiments d’un mateix i de les altres persones, per així poder-nos comportar adequadament en les diferents situacions que ens podem trobar al llarg de la vida, i sobretot tenir empatia, i aprendre a saber que de vegades el que no és important per a un mateix, no significa que no ho sigui per a les altres persones. 

• Ciutadania, civisme, lleialtat, treball en equip: és essencial i molt important saber trobar l’harmonia i l’equilibri quan estem treballant en equip, per tant, cal respectar les opinions i aportacions dels altres membres de l’equip. Mantenir el compromís i la lleialtat i contribuir a que tots els membres sentin que formen part de l’equip.  

• Sentit de la justícia i equitat: tractar a totes les persones per igual, eradicant així la desigualtat de poders. Així doncs, hem de donar a totes les persones les mateixes oportunitats.

• Capacitat pel lideratge: poder reforçar les relacions entre les persones que constitueixen un equip de treball, del qual també en formes part, significarà tenir la capacitat pel lideratge, i a més, a la vegada aquesta persona ha de saber i poder organitzar activitats grupals i saber-les dinamitzar.

• Capacitat per perdonar, misericòrdia: es bo saber donar segones oportunitats a aquelles persones que han actuat malament amb nosaltres, deixant de banda el rancor i la venjança. 

• Modèstia, humilitat: mai hem d’actuar buscant ser el centre d’atenció de totes les relacions i en cap moment ens hem de creure més especials que els altres. Hem de deixar que siguin els demés els que parlin d’ells mateixos i no ser nosaltres els qui els definim. 

• Prudència, discreció, cautela: quan prenguem decisions, hem de tenir molt en compte no assumir riscos innecessaris, per després no executar decisions de les quals ens puguin generar remordiments de consciència, i fins i tot arribar al punt de penedir-nos.

• Autocontrol, autoregulació: saber controlar els nostres impulsos i actuacions és una bona forma d’autocontrol i d’autoregulació, a més és necessari poder canalitzar els nostres propis sentiments i emocions.

• Apreciació de la bellesa i la excel•lència: és molt interessant i saludable saber apreciar la bellesa de les coses, les experiències del dia a dia, la puresa de la naturalesa, l’harmonia de l’art, els nous coneixements, entre moltes altres coses.

• Gratitud: hem d’aprendre a valorar i donar les gràcies a totes aquelles persones que ens recolzen i fan possible que cada dia sigui únic. Hem de ser conscients i agrair en tot moment totes les coses bones que ens acaben passant al llarg de la vida. 

• Esperança, optimisme, projecte cap al futur: desitjar el futur amb optimisme i esperar el millor, és una bona manera d’iniciar el procés per aconseguir aquelles metes que ens hem plantejat per a un futur. Cal treballar de valent per aconseguir-ho, ja que aquesta esperança i il•lusió només depèn de nosaltres mateixos. 

• Sentit de l’humor: gaudir de cada somriure, de les rialles, de les bromes, veure el costat positiu de la vida és una bona manera de caminar per la vida, així doncs s’ha de somriure amb molta freqüència a poder ser. 

• Espiritualitat, fe, sentit espiritual: és important tenir fe, creure en que existeix un significat superior universal en les coses que passen en el món i en la pròpia existència. Creure en aquest significat superior ens pot ajudar a donar forma a la nostra conducta i fins i tot protegir-nos. 

5. L'educador social i la resiliència

Com bé hem anomenat anteriorment, la resiliència és una capacitat que és pot desenvolupar, ensenyar i/o aprendre, practicar, etc. al llarg de la vida, així doncs com a futures professionals que serem hem de ser conscients de les nostres limitacions i que hi ha molts aspectes de la vida que estan fora del nostre control com fets quotidians inesperats, conseqüències no desitjades, sorpreses positives, entre d’altres. 

Malgrat aquests aspectes fora de control sabem que també en tenim sota el nostre control, i quan parlem dels que tenim sota el nostre control, no fem res més que referir-nos a cada un de nosaltres. És a dir, cada persona pot decidir en qualsevol moment com respondre a qualsevol situació o persona.


Així doncs, com futurs i futures educadors i educadores socials, haurem de formar-nos, informar-nos i desenvolupar-nos com a professionals resilients. Segons The Conscious Professional we teach Professional Resilience to top UK law firms such us Pinsent Masons LLP, consideren que els professionals resilients tenen o haurien de tenir les següents característiques: 

• Confiat:  aquest es senten còmodes en la seva pròpia pell i es donen permís per prendre riscos apropiats. Mentre que en general en la seva naturalesa són capaços de dir no amb molta claredat quan sigui necessari. Aquests professionals són i actuen de forma assertiva. 

• Adaptable: aquests són flexibles mental i emocionalment la qual cosa els ajuda a fer front a l’acumulació de tasques, interaccions, informacions que duen a terme durant les seves jornades. 

• Emocionalment intel•ligent: aquests es prenen temps per desenvolupar l’art de la intel•ligència emocional, la qual significa ser capaç d’acceptar, expressar i acceptar les seves emocions sense sentir-ne aclaparat. Manegen les seves emocions amb una gran habilitat i fa que no siguin reactius a l’hora de relacionar-se amb els altres. 

• Social: aquesta característica ens dóna a entendre que parlar amb els amics, família, equip de professionals, entre d’altres, disminueix regularment l’impacte de les dificultats i augmenta els sentiments d’autoestima i confiança en un mateix. Així doncs sabem que les persones que treballen en feines dures són més resistents a l’estrès i menys propensos a emmalaltir quan tenen una família amorosa i bones amistats. 

• Optimista: aquests troben una manera de veure  que el got està mig ple ja que saben que els contratemps sovint porten els majors avanços, i moltes vegades és troben amb la saviesa de l’experiència. 

• Juganer/a: busquen la diversió en totes les tasques fins i tot quan son difícils i repetitives. Acostumen a fer preguntes, experimentar amb noves formes de treballar, no tenen por de cometre errors, poden riure de sí mateixos i cauen sovint i es tornen aixecar amb un somriure a la cara. 

• Intuïtiu/va: aquests confien en el seu instint i van amb el que es sent més autèntic en cada situació. En altres paraules, consideren bo tant el racional com el l’intuïtiu.

• Compassiu/va:  aquests han passat temps treballant i augmentant la seva capacitat d’escola empàtica i la resposta compassiva. Són capaços de percebre que els sentiments dels altres i respondre adequadament en situacions difícils. A més a més saben navegar hàbilment entre els temes, les personalitats i la pràctica d’auto-compassió quan es tracta dels seus propis defectes.

• Conscient: ser conscient d’aquesta capacitat en la persona ve de tenir un fort sentiment de sí mateix.. Hem de ser capaços de desenvolupar una bona atenció plena en tot el que fem.

• “Kaizen”:  es fonamenta en construir un compromís de millora continu perquè dia a dia pugui augmentar el seu benestar, la seva felicitat, la productivitat, l’eficiència i la capacitat d’excel•lència. Així doncs, aquests professionals podran assimilar ràpidament les experiències noves i inesperades, perquè reflexionen sobre la seva pròpia tasca preguntat el que podien haver fer millor, el que es van perdre i el que van guanyar. 

D’altra banda, els educadors/es poden encarregar-se de construir, conjuntament amb els usuaris, la resiliència d’aquests, mitjançant un treball ben fet i amb humanitat (de forma humana). Aquesta tasca no sempre és fàcil, ja que ens podem veure pressionats per diferents factors externs (com pot ser la competivitat, tenir moltes coses a fer,  ser el més ràpid, l’estrès, etc.)

Així doncs, utilitzar la caseta Vanistendel, ens pot ajudar a orientar les mirades i les activitats de manera constructiva per poder construir i treballar aquesta capacitat. 

Cada un dels elements que veiem dins de la caseta (necessitats físiques bàsiques, rets de contactes i acceptació de les persones, capacitat de descobrir un sentit, autoestima, aptituds i competències, humor, altres expectatives i un element indispensable com és l’amor). Així doncs, cada un d’aquests elements són un factor on nosaltres podem dur a terme la nostre intervenció socioeducativa.