El Circo de las Mariposas

Avui us presentem el curtmetratge del “Circo de las Mariposas”, el qual ens explica la situació d’exclusió social que està vivint el Will a causa d’una discapacitat. 

El Will va néixer sense les extremitats i això fa que la gent el consideri “un home oblidat per Déu”. Ell viu el seu dia a dia atraient l’atenció del públic en un “circ de rareses”. Cal dir que la vida que està vivint allà és molt dura, ja que la gent se’n riu de la seva discapacitat i no el veuen com una persona. 

Dins d’aquesta situació, el Will aconsegueix unir-se al “Circo de las Mariposas”, el qual és un circ amb un grup de gent una mica estranys, que havien fet de la diferència una virtut. Però Méndez, li diu que el seu circ és diferent, que no busca atreure al públic per les rareses que pateix la gent, sinó per les qualitats i virtuts que tenen. 

Per això, el Will s’endinsa en un viatge de transformació, és a dir, s’ha de deixar de veure com una atracció de circ i acceptar la seva condició i diferència que pateix, fins a poder treure-li un profit. El viatge és llarg, dur i dolorós, ja que ha passat tota la vida pensant que sense mans i peus no és capaç de res. 

Però a poc a poc i amb molta força de voluntat, el Will comença a veure el Show que dirigeix el senyor Méndez com un show diferent, el qual està protagonitzant per homes i dones, que tot i que ara són populars, darrere seu també amaguen histories de dolor, solitud, pobresa, i discriminació, però entre tots aquests problemes han aconseguit ser protagonistes d’un espectacle on la gent els admira pel que fan i no per les seves imperfeccions. I així, ell comença a comprovar que és capaç de fer moltes coses i una de les més importants és ser un exemple per a la societat i motivar a què les altres persones superin i assumeixin les seves diferències.

Una frase molt bonica que diu el director del “Circo de las Mariposas” és la següent: “Mientras mayor es la lucha, más glorioso es el triunfo”. I crec que aquesta frase va molt lligada amb aquest curtmetratge, ja que la demostració d’aquest acte d’acceptació personal que fa el Will és un triomf gloriós, després d’haver estat lluitant per acceptar la seva discapacitat i poder veure’s com una persona que pot fer moltes coses,  i no com una raresa la qual està limitada.