diumenge, 29 de novembre del 2015

Disme quines coses negatives tinc i les utilitzaré d'escala per aconseguir les meves metes :)


Avui creiem que és un bon dia per visualitzar aquest vídeo i en puguem reflexionar tots junts. Nosaltres creiem amb la RESILIÈNCIA, i tu?

Entra en aquest enllaç resilience i visualitza'l.

Després d’haver pogut observar aquest fantàstic vídeo i que en el vostre interior les coses no estiguin igual que abans de començar, deixeu-nos que us preguntem: QUÈ US DEFINEIX QUI SOU COM A PERSONA?

Sabem que costa arribar a la conclusió, però volem dir-vos que encara que les coses siguin difícils, no podem deixar que aquestes coses ens defineixen.

Cadascú tenim a les nostres mans la nostra vida, I TU ETS EL QUE ET DEFINEIX!

divendres, 20 de novembre del 2015

Transforma't en una esponja

El concepte de resiliència fa referència a la capacitat de qualsevol ésser viu a suportar una pressió molt forta, i al final sortir-ne enfortit i/o recuperat.

Nosaltres entenem que la resiliència és com una esponja, ja que aquesta quan està plena d’aigua pesa molt i ha de suportar una pressió molt forta, i l’única forma que hi ha per desprendre’s d’aquest pes és exprimint-la. Ara bé, cert és que en el moment de buidar-la és deforma, però té la capacitat de recuperar la seva forma inicial en mil·lèsimes de segon, sense mostrar marques o cicatrius que siguin el reflex de la pressió que dins seu ha sostingut.

Una persona, al llarg de la seva vida, ha de suportar cops molt durs i de molt pes, així com comentaris desafortunats o escenes de maltractes que marquen un abans i un després en ella. Però hem de tenir present, que tot i que aquest mal ens deformi al moment, tots i cadascun de nosaltres som com una esponja que es deforma, però sempre es recupera i tornar a la seva posició inicial.

Nosaltres considerem que el terme resiliència implica no debilitar-se enfront les situacions difícils, tot i que en algun moment de la vida a causa del dolor o la insatisfacció sembli que ens ensorrem, que ens caiguem i ens embrutem com al caure en una bassa de fang, volem que recordis que sempre, sempre, sempre et pots recuperar, perquè com bé diuen en castellà “No hay mal que por bien no venga”. No importa el mal que t’hagin pogut fer, simplement recorda que per trobar el bé o la solució, i inclús per pogué sortir enfortit d’aquesta situació és necessari que lluitis, perquè cruelment aquesta és l’única manera d’enderrocar al dolor, a la pressió, és l’única forma d’acabar amb l’enemic, amb aquell factor que deforma i no concorda amb la teva manera de ser.

Tots sou o podeu ser persones resilients, i per tant, tots teniu la capacitat de suportar qualsevol tipus
de pressió,  és igual quantes pedres et caiguin al damunt, no té importància el pes de cadascuna d’elles, simplement tingues present que sempre que vulguis podràs posar-te en peu i enfortir la teva escultura. És tant simple com utilitzar el sentit de l’humor, i que aprenguis de tots el moments, perquè únicament tu tens la capacitat d’aguantar els problemes que et trobes en el camí de la teva vida.  És igual quantes galledes d’aigua et tirin al damunt, perquè en el moment que sentís que l’aigua et sobrepassa, recorda que ets com una esponja, i que això et dona la possibilitat d’expulsar l’aigua. Només cal serenitat, paciència, que  potenciïs les teves habilitats i extreguis el millor de cada experiència.

Transformat en una esponja, que únicament absorbeixi coses bones i expulsa les emocions negatives.
Cada cop et fa créixer i millorar com a persona, i tot això et permet canviar tants cops com ho necessitis la visió del món.

dimarts, 10 de novembre del 2015

Y tú, ¿cuál de los tres eres?

En aquesta segona publicació us volem oferir un petit relat sobre la resiliència. Esperem que pogueu gaudir-ne i extreure’n les pròpies conclusions, i sobretot sentir-vos indentificats amb un dels tres aliments. Així doncs, el conte comença així:

Un hijo se quejaba con su madre acerca de su vida y de cómo las cosas le resultaban tan difíciles. No sabía cómo hacer para seguir adelante y creía que se daría por vencido. Estaba cansado de luchar. Parecía que cuando solucionaba un problema aparecía otro.

Su madre le llevó a la cocina; allí llenó tres ollas con agua y las colocó sobre el fuego. En una colocó zanahorias; en otra, huevos; en la tercera, puso granos de café. Las dejó hervir sin decir palabra.

El hijo esperó impacientemente, preguntándose qué estaría haciendo su madre. A los veinte minutos la madre apagó el fuego. Sacó las zanahorias y las colocó en un tazón. Sacó los huevos y los puso sobre un plato. Finalmente, coló el café y lo sirvió en una taza.

Mirando a su hijo le dijo: ¿Qué ves?. Zanahorias, huevos y café, fue su respuesta. Le hizo acercarse más y le pidió que tocara las zanahorias, él lo hizo y notó que estaban blandas. Luego le pidió que tomara un huevo y lo rompiera; al quitarle la cáscara, observó que el huevo estaba duro. Finalmente le pidió que probara el café; él sonrió mientras disfrutaba de su aroma.

Humildemente, el hijo preguntó: ¿qué significa esto madre?. Es química, le explicó: los tres elementos se han enfrentado a la misma adversidad: agua hirviendo, pero han reaccionado de forma diferente en función de sus características.

  • La zanahoria llegó al agua fuerte y dura; pero, después de pasar por el agua hirviendo, se ha puesto débil, fácil de deshacer.
  • El huevo ha llegado al agua frágil, su cáscara protegía un líquido interior; pero, después de estar en el agua hirviendo, su interior se ha endurecido.
  • Los granos de café, sin embargo, son únicos: después de estar en el agua hirviendo, ha sido capaces de cambiar el agua y sus propiedades.


¿Cuál eres tú, hijo? Cuando la adversidad llama a tu puerta, ¿cómo respondes?, preguntó a su hijo.


  • ¿Eres una zanahoria, que parece fuerte, pero cuando la adversidad y el dolor te tocan, te vuelves débil y pierdes tu fortaleza?
  • ¿Eres un huevo, que comienza con un corazón maleable, un espíritu fluido, pero tras una muerte, una separación o un despido te has vuelto duro y rígido? Por fuera pareces el mismo, pero eres amargado y áspero, con un espíritu y un corazón endurecidos.
  • O ¿eres como el grano de café? El café cambia al agua hirviendo, el elemento que le causa dolor. Cuando el agua llega al punto de ebullición, el café alcanza su mejor sabor.


Si eres como el grano de café: cuando las cosas se ponen peor tú reaccionas en forma positiva, sin dejarte vencer, y haces que las cosas a tu alrededor mejores; que ante la adversidad exista siempre una luz que ilumina tu camino y el de las personas que te rodean. Esparces con tu fuerza y positivismo "el dulce aroma del café"



Y tú, ¿cuál de los tres eres?