"Jo tinc, Jo sóc, Jo estic i Jo puc": TU pots ser RESILIENT

El procés de resiliència s’activa quan l’individu es troba de cara amb l’adversitat, i és necessari que tots i cadascun de nosaltres sapiguem que mai ens trobarem desprotegit enfront la força de la mateixa, perquè tots tenim un escut, la RESILIÈNCIA. Aquest escut permet que cap adversitat ens ofegui ni ens superi, redueix la pressió de les emocions o experiències negatives, fins al punt d’aconseguir fer de les mateixes factors de superació per a un mateix.

En aquesta entrada us exposem el model “Desafío-Fortalece, Daño-Sucumbe” desenvolupat per De la Torre (2003), amb la intenció de que reconegueu els vostres límits, i aprengueu a superar-los.  Alhora volem potenciar la confiança en vosaltres mateixos, l’empatia, l’optimisme i finalment volem que interioritzeu la capacitat d’entendre que la vivència dels errors ens obra les portes a noves oportunitats d’aprenentatge.

Volem que comenceu la vostra reflexió a través del “JO PUC”, és a dir, reflexioneu sobre les vostres capacitats interpersonals i les capacitats de resolució de conflictes. Reflexiona sobre la capacitat que tens per...

- Generar noves idees o nous camins per a fer les coses.

- Compromís per realitzar les tasques i no parar fins acabar-les.

- Cercar la manera de resoldre els problemes.

- Parlar i expressar els teus pensaments i sentiments a les altres persones.

- Demanar ajuda quan la necessites.

- Controlar-te quan sents desig de fer alguna cosa dolenta o perillosa.

- Equivocar-te

- Sentir apressi i expressar-lo

Mentalitzat que ets TU el protagonista de la teva vida, i TU l'única persona capaç de desenvolupar les capacitats que et permetin sortir i transformar l'adversitat.

Ara reflexiona sobre el que “JO TINC”, perquè encara que en moments difícils no ho tinguis present, has de saber que sempre tens:

- Persones amb les que confiar, que t’estimin, tant de dins com de fora de l’entorn familiar.

- Persones que t’ensenyen quina és la millor manera d’actuar correctament.

- Persones que t’ajuden a ser autònom i a no dependre de ningú.

- Persones que et posin límits.

- Bons referents a seguir.

- Una família i un entorn social estable.

- Accés a la salut, a l’educació i als serveis de seguretat socials que necessites.

Per acabar amb aquest joc de reflexió, parat a pensar en que el “JO SÓC” i amb el “JO ESTIC”, i donat compte de la teva força interior, perquè estem convençudes de que tu ets:

- Una persona que agrada a la majoria de la gent.

- Una persona tranquil·la i sempre estàs predisposada a millorar.

- Una persona que es proposa canvis per al futur.

- Respectuós amb tu mateix amb la resta de persones.

- Una persona que sent empatia vers els altres i es preocupa per ells.

- Una persona que es responsabilitza de les conseqüències dels seus actes.

- Una persona carinyosa i afectiva.

- Tens la capacitat de sentir-te feliç i fer feliç als demés.

- Tens la capacitat de confiar en que les coses et surtin bé, passi el que passi.

- Ets capaç de confiar en tu mateix, en les teves habilitats i aptituds, de la mateixa manera que ho fan les persones que et coneixen.

- Ets una persona optimista i alegre.

- Tens la sort d’estar rodejat de les persones que més t’aprecien.

- Ets capaç de mostrar els teus moments de tristesa i debilitat amb seguretat, amb l’objectiu d’aconseguir suport i ajuda.

No oblideu mai que l’amenaça o l’adversitat sempre es converteix en un nou repte que os permetrà créixer i enfortir-vos. 

Aquest joc os ha permès descobrir els recursos que cadascun de vosaltres teniu en el vostre interior i al vostre voltant, mitjançant la formulació d’autoafirmacions suficientment fortes.

No oblideu mai que tot el que caracteritzi el “JO TINC”, “JO SÓC”, “JO ESTIC” i el “JO PUC”, és el que us construeix com a persones.

En moments de debilitat, de por, o de dubte recorda totes les habilitats i aptituds que tens, perquè totes aquestes condicions són les que fan que TU siguis una persona ÚNICA.

“NO EXISTEIX ADVERSITAT INDERROCABLE, NI PERSONA ATURDIDA PER L’ADVERSITAT”

Bon Nadal i Feliç 2016!

Resilience us envia aquest regal, un somriure. A hores d’ara un somriure és un gran tresor.

Ja que veiem cares llargues i tristes. Ens envaeixen les preocupacions. Les mirades cap a vall, sense comunicació.  La gent camina sense saber cap a on va. S’ha perdut la il•lusió.

No hi ha brots verds, la realitat ja no té color. Hem d’ajudar-nos i no perdre el rumb.

Resilience, intenta omplir-vos d’il•lusió i donar-vos molta força. Seguim navegat pel camí de la vida. Saber que no esteu sols, que estem a prop, si molt a prop. Caminarem junts traient les pedres del camí, agafeu-vos fort que arriben les corbes. 

Cada dia les estrelles il•luminen els nostres somnis, per tal de poder-los fer realitat. L’horitzó es projecta amb els nostres pensaments i el nostre esforços. Us donem la raó, amb molt d’esforç. 

Aixeca’t i lluita per millorar. Comença avui mateix a fer les coses positives per aconseguir aquest somni, que nit rere nit persegueixes. Ànims!!! Un dia ho aconseguiràs. Trepitja amb força la terra i rebràs energia positiva.

No perdis la força que tens al teu interior. 

L’any 2016 pot ser igual que els altres anys o diferent. Només depèn de tu. 

Els nostres consells són:

• Dóna-li un petó gran al nou any 2016.
• A la teva gent, ofereix-los-hi alegria i una gran abraçada.
• Pinta de colors el teu dia a dia.
• Gaudeix els 365 dies de l’any 2016.
• Tu pots, “Lluitador de la vida.”

RESILIENCE somriu al 2016!!

BON NADAL I FELIÇ ANY 2016

El Circo de las Mariposas

Avui us presentem el curtmetratge del “Circo de las Mariposas”, el qual ens explica la situació d’exclusió social que està vivint el Will a causa d’una discapacitat. 

El Will va néixer sense les extremitats i això fa que la gent el consideri “un home oblidat per Déu”. Ell viu el seu dia a dia atraient l’atenció del públic en un “circ de rareses”. Cal dir que la vida que està vivint allà és molt dura, ja que la gent se’n riu de la seva discapacitat i no el veuen com una persona. 

Dins d’aquesta situació, el Will aconsegueix unir-se al “Circo de las Mariposas”, el qual és un circ amb un grup de gent una mica estranys, que havien fet de la diferència una virtut. Però Méndez, li diu que el seu circ és diferent, que no busca atreure al públic per les rareses que pateix la gent, sinó per les qualitats i virtuts que tenen. 

Per això, el Will s’endinsa en un viatge de transformació, és a dir, s’ha de deixar de veure com una atracció de circ i acceptar la seva condició i diferència que pateix, fins a poder treure-li un profit. El viatge és llarg, dur i dolorós, ja que ha passat tota la vida pensant que sense mans i peus no és capaç de res. 

Però a poc a poc i amb molta força de voluntat, el Will comença a veure el Show que dirigeix el senyor Méndez com un show diferent, el qual està protagonitzant per homes i dones, que tot i que ara són populars, darrere seu també amaguen histories de dolor, solitud, pobresa, i discriminació, però entre tots aquests problemes han aconseguit ser protagonistes d’un espectacle on la gent els admira pel que fan i no per les seves imperfeccions. I així, ell comença a comprovar que és capaç de fer moltes coses i una de les més importants és ser un exemple per a la societat i motivar a què les altres persones superin i assumeixin les seves diferències.

Una frase molt bonica que diu el director del “Circo de las Mariposas” és la següent: “Mientras mayor es la lucha, más glorioso es el triunfo”. I crec que aquesta frase va molt lligada amb aquest curtmetratge, ja que la demostració d’aquest acte d’acceptació personal que fa el Will és un triomf gloriós, després d’haver estat lluitant per acceptar la seva discapacitat i poder veure’s com una persona que pot fer moltes coses,  i no com una raresa la qual està limitada. 

El dolor és capaç d'obrir perspectives fins al fons

A continuació volem que pareu uns segons a pensar i acabeu traient l'essència d'aquesta frase:

I és així, davant de situacions que ens poden superar, incomodar, crear-nos malestar, entristir, enfonsar-nos, en definitiva que ens creen un seguit d'emocions i sensacions negatives. L'actuació més intel·ligent i més complexa és canviar-nos a nosaltres mateixos, evolucionar, créixer, aprendre de l'experiència.

El convidat que tenim avui, és el senyor Viktor Emil Frankl, el qual va ser un neuròleg i psiquiatra austríac que va fundar la logoteràpia. Ens crida especialment l'atenció perquè en el seu camí de la vida va sobreviure en diferents camps de concentració nazis, inclosos Auschwitz i Dachau. És a partir d'aquesta experiència que escriu el llibre El hombre en busca de sentido, el qual us recomanem llegir, és molt interessant.

Viktor també anomenava que «si no està en les teves mans canviar una situació que et produeix dolor, sempre podràs escollir l'actitud amb que pots afrontar aquell dolor», i no li falta raó.

[A UN HOMBRE PUEDEN DESPOJARLO DE TODO MENOS DE UNA COSA: LA ÚLTIMA DE SUS LIBERTADES HUMANAS, LA LIBERTAD DE ELEGIR LA ACTITUD QUE ASUME EN CUALQUIER CIRCUNSTANCIA, LA LIBERTAD DE ELEGIR SU PROPIO CAMINO]

Si es que al final, l'important és explotar la nostra meravellosa potencialitat humana: EL PODER QUE TENIM DE TRANSFORMAR LA TRAGÈDIA, MALALTIA I/O FRACÀS, en un triomf personal.

El Yin i el Yang de la resiliència

Diversos autors i experts sobre el concepte de resiliència, han arribat a la conclusió que la combinació del Yin i el Yang és un factor clau en la construcció de la resiliència. 

El model Yin-Yang de Grotberg, permet explicar i entendre les dimensions de la resiliència, sobretot de la resiliència infantil.

El Yin fa referència a l’afecte que l’infant rep, així com també inclou el grau d’atenció i cura que cada nen ha de rebre mínim d’una persona adulta al llarg de la seva vida. Bronferbrenner va ser el primer a dir que: “tots els nens necessiten un adult que realment els valori”. 

El Yang és la força contradictòria, aquella que considera que tots els nens han d’exposar-se i superar les adversitats i els reptes que els i planteja la vida. Val a dir, que aquests reptes han d’anar acord amb la seva edat i la seva capacitat d’autocontrol. 

El Yin i el Yang són dues forces fonamentals en el desenvolupament intern de les persones. Es caracteritzen per ser forces oposades, i a la vegada complementaries, el que implica que en el Yin podem trobar-hi yang i en el Yang podem trobar-hi Yin. Són dues forces directament correlacionades, per aquest motiu, quan es produeix un augment en la força del Yin, automàticament disminueix la força del Yang. Aquesta correlació permet arribar a la persona a l'equilibri dinàmic. 

És necessari tenir present que es tracta d’una dualitat interdependent, i això fa que el Yin no pugui existir sense el Yang i viceversa.

Cal destacar la capacitat que posseeixen el Yin i el Yang per transformar-se al seu oposat i alhora subdividir-se de forma indefinida, i obtenir com a resultat que el que comença se’n Yin en subdividir-se pot ésser Yang, i aquesta primera subdivisió si torna a subdividir-se pot esdevenir altre cop Yin.

Finalment, el Yin i el Yang de la resiliència és una descripció de la manera que les persones fem front a les adversitats, ja que, d’aquesta manera, les persones resilients podran fer ús de les seves capacitats enfortint la seva força interior, i recorren sempre que calgui als seus suports exteriors.

“La vida és com el Yin i el Yang, de tot el dolent sempre s’extreu alguna cosa positiva, i de tot el bo sempre es pot extreure alguna cosa negativa”.

Resiliència i Filmoterapia

Avui volem fer una entrada diferent, no us deixarem un text i/o un vídeo per a què reflexioneu, si no que l’entrada d’avui està relacionada amb la filmoterapia i la resiliència.

Hem volgut fer referència a la filmoterapia, perquè els hi agrada incidir molt amb personatges resilients, és a dir, amb personatges que tenen la capacitat i/o força de superar qualsevol adversitat que la vida els hi presenta, per molt complicada que aquesta sigui.  Per això, aquesta setmana us volem publicar una llista de pel•lícules on els personatges demostren una forta capacitat de resiliència davant de diferents situacions com poden ser: fracassos, guerres, pèrdues, accidents, entre d’altres. 

• El color púrpura (1986) Steven Spilberg.
• Cadena Perpetua (1992) de Frank Darabont.
• La vida es bella (1998) de Roberto Benigni.
• Billy Elliot (Quiero Bailar) (2000) Stephen Daldry
• El Hijo de la Novia (2001) de Juan José Campanella.
• El pianista (2002) de Roman Polanski.
• Las tortugas también vuelan (2004) de Bahman Ghobadih
• El guerrero pacífico (2006) de Victor Salva.
• En busca de la felicidad (2006) de Gabriele Muccino.
• Quién quiere ser millonario (2009) Danny Boyle
• UP (2009) Peter Docter 
• Intocable (2011) de Olivier Nakache y Éric Toledano.
• Lo Impossible (2012) Juan Antonio Bayona.
• Brave (Indomable) (2012) Mark Andrews, Brenda Chapman y Steve Purcell.
• Bajo la misma estrella (2014) Josh Boone.

Val a dir, que el cinema és una meravellosa font de transmissió de coneixements i aprenentatges, i per això és un bon recurs per aprendre el que és la resiliència, ja que ens podem fixar amb el nostre personatge preferit com desenvolupa aquesta capacitat de superar els obstacles, però val a dir, que no només ens hem de fixar amb els personatges del cine, ja que aquests només ho representen a la pantalla, sinó que ens hem de fixar amb les persones que ens envolten, com per exemple, els veïns, familiars, parella, amics, etc. ja que molts d’ells també tenen aquesta capacitat i segurament la demostren constantment. Però no només ens hi hem de fixar, sinó que també hem d’aprendre d’ells i els hem d’admirar, perquè tenen la capacitat de resistir a les adversitat que la vida els hi presenta i sobretot, sortir-ne enfortits. 

Disme quines coses negatives tinc i les utilitzaré d'escala per aconseguir les meves metes :)

Avui creiem que és un bon dia per visualitzar aquest vídeo i en puguem reflexionar tots junts. Nosaltres creiem amb la RESILIÈNCIA, i tu?

Entra en aquest enllaç resilience i visualitza'l.

Després d’haver pogut observar aquest fantàstic vídeo i que en el vostre interior les coses no estiguin igual que abans de començar, deixeu-nos que us preguntem: QUÈ US DEFINEIX QUI SOU COM A PERSONA?

Sabem que costa arribar a la conclusió, però volem dir-vos que encara que les coses siguin difícils, no podem deixar que aquestes coses ens defineixen.

Cadascú tenim a les nostres mans la nostra vida, I TU ETS EL QUE ET DEFINEIX!

Transforma't en una esponja

El concepte de resiliència fa referència a la capacitat de qualsevol ésser viu a suportar una pressió molt forta, i al final sortir-ne enfortit i/o recuperat.

Nosaltres entenem que la resiliència és com una esponja, ja que aquesta quan està plena d’aigua pesa molt i ha de suportar una pressió molt forta, i l’única forma que hi ha per desprendre’s d’aquest pes és exprimint-la. Ara bé, cert és que en el moment de buidar-la és deforma, però té la capacitat de recuperar la seva forma inicial en mil·lèsimes de segon, sense mostrar marques o cicatrius que siguin el reflex de la pressió que dins seu ha sostingut.

Una persona, al llarg de la seva vida, ha de suportar cops molt durs i de molt pes, així com comentaris desafortunats o escenes de maltractes que marquen un abans i un després en ella. Però hem de tenir present, que tot i que aquest mal ens deformi al moment, tots i cadascun de nosaltres som com una esponja que es deforma, però sempre es recupera i tornar a la seva posició inicial.

Nosaltres considerem que el terme resiliència implica no debilitar-se enfront les situacions difícils, tot i que en algun moment de la vida a causa del dolor o la insatisfacció sembli que ens ensorrem, que ens caiguem i ens embrutem com al caure en una bassa de fang, volem que recordis que sempre, sempre, sempre et pots recuperar, perquè com bé diuen en castellà “No hay mal que por bien no venga”. No importa el mal que t’hagin pogut fer, simplement recorda que per trobar el bé o la solució, i inclús per pogué sortir enfortit d’aquesta situació és necessari que lluitis, perquè cruelment aquesta és l’única manera d’enderrocar al dolor, a la pressió, és l’única forma d’acabar amb l’enemic, amb aquell factor que deforma i no concorda amb la teva manera de ser.

Tots sou o podeu ser persones resilients, i per tant, tots teniu la capacitat de suportar qualsevol tipus

de pressió,  és igual quantes pedres et caiguin al damunt, no té importància el pes de cadascuna d’elles, simplement tingues present que sempre que vulguis podràs posar-te en peu i enfortir la teva escultura. És tant simple com utilitzar el sentit de l’humor, i que aprenguis de tots el moments, perquè únicament tu tens la capacitat d’aguantar els problemes que et trobes en el camí de la teva vida.  És igual quantes galledes d’aigua et tirin al damunt, perquè en el moment que sentís que l’aigua et sobrepassa, recorda que ets com una esponja, i que això et dona la possibilitat d’expulsar l’aigua. Només cal serenitat, paciència, que  potenciïs les teves habilitats i extreguis el millor de cada experiència.

Transformat en una esponja, que únicament absorbeixi coses bones i expulsa les emocions negatives.

Cada cop et fa créixer i millorar com a persona, i tot això et permet canviar tants cops com ho necessitis la visió del món.

Y tú, ¿cuál de los tres eres?

En aquesta segona publicació us volem oferir un petit relat sobre la resiliència. Esperem que pogueu gaudir-ne i extreure’n les pròpies conclusions, i sobretot sentir-vos indentificats amb un dels tres aliments. Així doncs, el conte comença així:

Un hijo se quejaba con su madre acerca de su vida y de cómo las cosas le resultaban tan difíciles. No sabía cómo hacer para seguir adelante y creía que se daría por vencido. Estaba cansado de luchar. Parecía que cuando solucionaba un problema aparecía otro.

Su madre le llevó a la cocina; allí llenó tres ollas con agua y las colocó sobre el fuego. En una colocó zanahorias; en otra, huevos; en la tercera, puso granos de café. Las dejó hervir sin decir palabra.

El hijo esperó impacientemente, preguntándose qué estaría haciendo su madre. A los veinte minutos la madre apagó el fuego. Sacó las zanahorias y las colocó en un tazón. Sacó los huevos y los puso sobre un plato. Finalmente, coló el café y lo sirvió en una taza.

Mirando a su hijo le dijo: ¿Qué ves?. Zanahorias, huevos y café, fue su respuesta. Le hizo acercarse más y le pidió que tocara las zanahorias, él lo hizo y notó que estaban blandas. Luego le pidió que tomara un huevo y lo rompiera; al quitarle la cáscara, observó que el huevo estaba duro. Finalmente le pidió que probara el café; él sonrió mientras disfrutaba de su aroma.

Humildemente, el hijo preguntó: ¿qué significa esto madre?. Es química, le explicó: los tres elementos se han enfrentado a la misma adversidad: agua hirviendo, pero han reaccionado de forma diferente en función de sus características.

• La zanahoria llegó al agua fuerte y dura; pero, después de pasar por el agua hirviendo, se ha puesto débil, fácil de deshacer.
• El huevo ha llegado al agua frágil, su cáscara protegía un líquido interior; pero, después de estar en el agua hirviendo, su interior se ha endurecido.
• Los granos de café, sin embargo, son únicos: después de estar en el agua hirviendo, ha sido capaces de cambiar el agua y sus propiedades.

¿Cuál eres tú, hijo? Cuando la adversidad llama a tu puerta, ¿cómo respondes?, preguntó a su hijo.

• ¿Eres una zanahoria, que parece fuerte, pero cuando la adversidad y el dolor te tocan, te vuelves débil y pierdes tu fortaleza?
• ¿Eres un huevo, que comienza con un corazón maleable, un espíritu fluido, pero tras una muerte, una separación o un despido te has vuelto duro y rígido? Por fuera pareces el mismo, pero eres amargado y áspero, con un espíritu y un corazón endurecidos.
• O ¿eres como el grano de café? El café cambia al agua hirviendo, el elemento que le causa dolor. Cuando el agua llega al punto de ebullición, el café alcanza su mejor sabor.

Si eres como el grano de café: cuando las cosas se ponen peor tú reaccionas en forma positiva, sin dejarte vencer, y haces que las cosas a tu alrededor mejores; que ante la adversidad exista siempre una luz que ilumina tu camino y el de las personas que te rodean. Esparces con tu fuerza y positivismo "el dulce aroma del café"

Y tú, ¿cuál de los tres eres?

Resiliència, l'ocult potencial de l'ésser humà ..

Ens trobem davant l'encàrrec professional de dur a terme un projecte d'investigació que a la vegada promogui la sensibilització i conscienciació social a través d’Internet.

Així doncs, la RESILIÈNCIA serà la protagonista d’aquest projecte d'investigació. 

Saber que la resiliència potencia la felicitat de les persones, ens empeny a investigar si aquesta capacitat que poden arribar a tenir aquestes per a superar circumstàncies traumàtiques, es pot arribar a treballar i potenciar en els diferents col•lectius de l'Educació Social.